Els imprescindibles per a un bon segellar per inducció
En aquest article tractarem el tema de l’aplicació del sistema d’inducció.
L’experiència dels professionals de Cap Sealing Products en el camp del segellat per inducció ens permet disposar d’un ampli registre dels problemes amb què es troben alguns dels nostres clients en l’aplicació del segellat per inducció dels seus envasos.
Per a un bon segellat per inducció necessitarem tres elements bàsics:
- El conjunt envàs-tap
- L’opercle d’inducció
- El segellat per inducció
En primer lloc, tractarem els possibles problemes que poden resultar del conjunt envàs-tap. Els criteris per a l’elecció d’un envàs o altre no tenen res a veure, normalment, amb el criteri d’adaptació o no al sistema de segellat per inducció. Per aquesta raó, i sovint, apareixen problemes quan un intenta realitzar un segellat en un envàs que no està pensat a priori per a això. Aconsellem que si una empresa té previst que el seu producte rebi un tancament de qualitat i seguretat com el segellat per inducció, que inclogui entre els requisits de cerca de l’envàs adequat, la capacitat de l’envàs de ser segellat per inducció.
Els problemes habituals quan el conjunt envàs-tap no s’adapta bé al segellat per inducció són les següents. Aquí mencionem alguns:
a. El tap no fa suficient pressió contra la boca de l’envàs.
b. El tap té un disseny interior -p.e. un con interior- que és incompatible amb un opercle d’inducció.
c. La boca de l’envàs no és completament plana o té irregularitats.
Totes elles tenen solució, més o menys complicada, però la tenen, i s’ha de valorar el seu cost.
En segon lloc, trobem l’opercle d’inducció. Es tracta de l’element que ens permetrà tancar hermèticament l’envàs. Per tant, ha de seleccionar-se el material més adequat tenint en compte el material de l’envàs i el contingut que l’omplirà, com ja hem explicat a articles anteriors d’aquest blog. En aquest punt m’agradaria afegir la necessitat de valorar com a solució als problemes 1.a i 1.c l’elecció d’un material més gruixut. Mitjançant la grossor del material podríem solucionar el problema del contacte entre elements. Si no és així, haurem de buscar una junta o FOAM que ens ajudi a això.
Per últim, ens queden els possibles problemes en l’execució del segellat per inducció sobre l’envàs tancat i amb l’opercle instal·lat. Amb qualsevol de les segelladores d’inducció que utilitzem, siguin automàtiques o manuals, haurem de tenir en compte el següent:
- La distància entre el capçal de la segelladores i la boca de l’envàs.
- La potència i el temps.
- La centralitat de l’ona.
Respecte de la distància, ha de ser la mínima possible. Respecte de la centralitat de l’ona, hem de tenir en compte com s’emet l’ona d’inducció per entendre que com més centrat estigui l’envàs respecte de l’emissió de l’ona, millor serà el segellat. I respecte de la potència i el temps, recomanem realitzar proves de menor a major -potència i temps- per ajustar i adaptar la potència a cada tipus d’envàs fins que es comprovi un segellat perfecte. Si es passen, notaran l’olor de cremat o, simplement, que els opercles no s’enganxen a la boca.
Més enllà d’aquests tres grans blocs de possibles problemes, existeixen un altre tipus de problemes relacionats amb l’envasat de producte. Si és un envasat automàtic molt ràpid o agressiu, podrien quedar restes del contingut a la boca de l’envàs i dificultar el correcte segellat.