Opercles per envasos de vidre

Per obtenir un bon segellat per inducció s’han de tenir en compte una sèrie d’elements. És imprescindible, per exemple, comptar amb l’existència d’una tapa plàstica on col·locar l’opercle d’inducció, a més és important posar especial atenció al disseny d’aquesta tapa, al disseny de l’envàs escollir per tancar i també al material utilitzat per segellar l’envàs, que és el tema que tractarem.

No utilitzem el mateix material de segellat per inducció per a segellar envasos de PET que per a segellar envasos de vidre. Les característiques per segellar aquests envasos seran les mateixes (tapa plàstica, tancament ajustat sense obturador...) excepte la selecció de material.

A Cap Sealing Products disposem d’alguns materials específics per segellar envasos de vidre: un material universal d’una peça i un altre material universal de dos peces.

El material universal d’una sola peça és un dels materials més eficaços per segellar per inducció gràcies a la seva grossor – una de les majors grossors del mercat en una sola peça – i a la seva característica d’universalitat – pot segellar l’envàs de qualsevol material (PET, PE, HDPE, PP, PVC, vidre...). Una altra de les seves peculiaritats és la seva neta extracció: quan el consumidor treu l’opercle de la boca de l’envàs, no percep cap senyal ni rastre d’haver estat segellat. El traurà sencer i de forma neta.

Els opercles d’aquest material poden estar dissenyats amb una o diverses pestanyes per oferir més subjecció dins del tap i per facilitar l’obertura al consumidor final. Aquesta pestanya podria ser una pestanya superior en forma de mitja lluna, en determinades mides limitada a boques petites.

El material universal de dos peces és un material que també pot segellar qualsevol tipus d’envàs amb gran eficiència. A diferència del d’una sola peça, aquest està dissenyat per separar les peces en dues fases, una en el moment del segellat per inducció i, l’altra, en el moment d’obrir el tap de l’envàs per part del consumidor. Una altra diferència és l’evidència del segellat que deixa a la boca de l’envàs: la peça que s’adhereix a la boca de l’envàs ha de trencar-se per poder accedir a l’interior de l’envàs.